Teutoburgo - Valerio Massimo Manfredi

Alèsia pels gals, Waterloo per Napoleó, Leverkusen pels pericos, Vietnam pels EUA... tots els imperis i grans civilitzacions han tingut sempre una derrota que o bé ha resultat fatal i suposat la seva caiguda o bé és un estigma que es queda dins la memòria col·lectiva i es passa de generació en generació fent posar la pell de gallina recordant-la, tot i no haver-hi participat o ni tan sols haver-la viscut en vida.

Pels romans aquesta derrota fou la de la batalla de Teutoburg, on tres legions romanes foren enganyades i conduïdes a una trampa on van ser totalment exterminades. Si bé encara quedaven més de quatre segles de vida a l'Imperi, aquesta desfeta esdevingué un cop a l'orgull al perdre tres àligues (que van haver de subornar per tornar-les a recuperar), endarrerir les fronteres amb les terres germàniques i desistir per sempre en la seva annexió.

Però com es va gestionar la traïció? Valerio Massimo Manfredi ens explica com dos germans fills d'una tribu fronterera de Germània foren presos com ostatges per forçar l'amistat amb el seu poblat. A Roma foren tractats com uns més i educats en la tradició romana, tan cultural, administrativa com bèl·licament. Però quelcom va quedar dins de la seva consciència que va emprar tot l'après com a arma mortal.

Com a extra, cal assenyalar que la figura d'Armini ha estat utilitzada com a icona nacional pels germans en segles posteriors, especialment pels nazis, desvirtualitzant-la totalment.

Valerio Massimo Manfredi és un dels escriptors actuals de major èxit en llibres de temàtica grega i romana. La Trilogia de Aléxandros és possiblement la seva obra més reconeguda. A banda, la seva bibliografia conté nombroses novel·les amb un nivell similar a la que se centra el post d'avui (La última legión, Talos de Esparta, El ejército perdido, Antica Madre, Los idus de Marzo,...). Autor del qual faré més ressenyes en un futur.