Fins a l'úlitma pedra - Berta Creus

Aquesta lectura l'incloc en l'apartat de "Llibre publicat en aquest 2024" del Repte Reducte 2024.

La sinopsi és la següent. Un home arriba a les restes del que abans havia estat el poble dels seus avantpassats tractant de buscar alguna cosa d'ell mateix. Entre aquelles restes troba una dona que li fa escoltar les pedres que formaven part de les cases i que les hi transmeten diferents relats de què succeí quan hi havia vida en aquell indret.

Recordo que a la meva època de l'institut un professor de literatura ens va comentar que una bona novel·la és aquella que és capaç de recollir diferents relats i entrellaçar-los amb la història central de la novel·la. Fins aquí la teoria bé. Segur que ens venen al cap nombrosos títols on succeeix això. Però la Berta ho du una passa més enllà: intercala aquests entramats que semblen lliures o independents i els va incorporant al fil de la novel·la on anem descobrint més de la vida del protagonista i del seu viatge fins aquest lloc. Uneix aquelles històries de somnis, pors, tensions i misteris que li conten les pedres al mateix temps que ens va posant al descobert el passat del protagonista, dels seus ancestres i de les persones amb les quals ha compartit la vida.

Què m'ha evocat o fet pensar? A banda de la solitud del protagonista també veig el component de tocar el dos quan hi ha problemes, però que aquests no marxen encara que vulguis posar-los enrere. O també, el fet d'abandonar un lloc sense pensar-hi que també hi ha persones o coses que et lliguen a aquest, que n'és part d'un mateix.

Primera novel·la de la Berta Creus que s'ha fet, i s'està fent, un fart de presentacions a ràdios, televisions i diferents cercles culturals de promoció. Enhorabona!