Jo, que ho he conegut els homes - Jacqueline Harpman

Lectura recomanada per @vidallibre en l'Intercanvi de llibres del Reducte d'enguany, i que incloc dins de la casella "Llibre recomanat per algú del Reducte Català".

En un món incert un grup de quaranta dones són engabiades dins del que sembla un soterrani de grans dimensions i són vigilades per un grup d'homes amb els quals no hi haurà més interacció que quan els ordenin que és l'hora de fer-se el menjar o d'anar a dormir o de començar el dia. No tenen consciència de com van acabar en aquella situació i tampoc tenen cap altres tipus de relació entre elles. Un dia, sense saber per què tampoc, són alliberades i també abandonades en aquell indret en una maniobra estranya per part dels seus captors. Però ara fora, hauran de tornar a acostumar-se a una nova forma d'encarar la vida.

Entre elles hi ha la noia més jove, sense nom, sense records dels seus avantpassats, que es trobarà en mig d'aquelles dones amb les quals no té cap altra relació que la que les ha dut la vida; però alhora serà la seva esperança per un futur que probablement elles no viuran.

Distopia total, amb una història que de vegades trobes difícil que pugui passar, però amb un rere fons que et fa pensar molt en la importància de l'ensenyança no només acadèmica sinó en aquella que passa de generació en generació sense adonar-nos, les tradicionals del nostre entorn com a grup i les casolanes que passen de pares/mares a descendents, que es fan imprescindibles perquè l'espècie humana pugui no només imposar-se al seu entorn sinó que també adaptar-se i donar un avantatge a les futures generacions que ens aniran substituint.

Escrit per Jacqueline Harpaman, escripto

ra belga d'origen jueu que va haver de viure els horrors de la Segona Guerra Mundial. Ella va poder fugir a Casablanca, però part de la seva família morí a Auschwitz. Dins la seva obra destaca: "Orlanda", "La filla desmantellada" entre d'altres.