Conspiració a Tàrraco - Jordi Solé

Aquesta novel·la ens presenta un pla tant ambiciós com temerari: assassinar August lluny de Roma, a l’emergent Tàrraco de l’època. L’escenari és perfecte; el braç executor, immillorable: Cesarió, el suposat fill de Juli Cèsar que tothom dona per mort. El moment, idoni: tots els homes de confiança d’August són presents, i l’operació permetria eliminar-los d’un sol cop. Al darrere, els caps pensants són líders polítics locals disposats a tot i amb tots els fronts aparentment controlats. Un context ideal per intentar restaurar la tan enyorada República.

Tots els implicats saben exactament per què són allà i el que els empeny està més que justificat per mantenir-se ferms en la decisió. Què podria sortir malament.

El relat destaca per la seva solidesa narrativa i per la capacitat de Jordi Solé de construir tensió de manera progressiva i intel·ligent. Una de les coses que més m’ha agradat és com l’autor aconsegueix que cada detall —des dels moviments dels personatges fins a la preparació logística del pla— tingui un pes real en la trama. Res no és gratuït. Tot està col·locat amb intenció, i això fa que el lector avanci amb la sensació que cada pàgina és una peça més d’un engranatge que es va tancant amb precisió.

També m’ha captivat la manera com Solé recrea l’ambient de Tàrraco: no només com a escenari físic, sinó com a espai polític i emocional on convergeixen ambicions, pors i lleialtats fràgils. Aquesta atmosfera, combinada amb el ritme constant i la humanitat dels personatges —fins i tot dels secundaris—, fa que t’hi endinsis amb facilitat i que el clímax final arribi amb una força especial. Quan tots els implicats afronten el seu destí, tens la sensació que el viatge ha estat coherent, intens i, sobretot, ben construït.

Jordi Solé, periodista i escriptor, combina la seva feina en diversos mitjans amb una trajectòria literària que inclou Hijo de los Dioses (2010), Barcelona Far West, ciutat d’espies (2012), La nit de Damballah (2015) i Operació Judes (2016).

M’he adonat que gairebé han passat sis mesos des de la meva darrera publicació. Massa temps. Procuraré no trigar tant en la següent, tot i que ara mateix tinc altres compromisos que no em permeten anar al ritme que voldria.