A Bàrcino - Maria Carme Roca

A Bàrcino no és una segona part de Bàrcino, sinó una continuació natural del seu univers. Tot i centrar-se ara en la figura de Minícia, la seva història és inseparable de la del seu pare, Luci Minici Natal Quadroni: les pors que arrossega, els errors que l’han marcat, les pressions que rep i les relacions —amistats i enemistats— que condicionen el seu camí.

Si bé aquesta novel·la no té la intensitat d’acció de les curses d’aurigues de la primera entrega, guanya en misteri, en silencis i en girs de guió. L’autora sap jugar amb els salts temporals —capítols que avancen i retrocedeixen anys— per construir una trama que exigeix atenció. Malgrat ser un llibre breu, és fàcil perdre el fil si no es llegeix amb cura, però aquesta complexitat és també part del seu encant.

La novel·la ofereix també un bon repàs de l’època de màxima esplendor de Roma i del seu inici de decadència. L’arribada de Còmode al poder i la posterior successió frenètica d’emperadors marquen un context històric convuls que es reflecteix en la vida dels personatges. Les cites de les Meditacions de Marc Aureli —protagonista indirecte, però omnipresent— són una aportació especialment valuosa: no apareixen a l’atzar, sinó amb rigor i sentit, reforçant el moment emocional o filosòfic de cada escena.

Maria Carme Roca, historiadora i filòloga, té altres obres d'èxit com ara "La noia del club", "Intrigues de palau", "El darrer buit". Així com el citat "Bàrcino".