Espàrtac - Howard Fast

Espàrtac és, probablement, el no-romà de l’època de dominació romana sobre el qual més s’ha escrit i, paradoxalment, del qual menys se sap. Les fonts coincideixen a situar-lo com a traci, però el seu passat és una nebulosa: fou esclau? Un membre d’una tribu aliada amb Roma que acabà enemistant-se amb ella? O, com suggereixen alguns, un antic legionari que va acabar convertit en gladiador? La història no ho ha preservat, i potser no és casual.

Un dels motius d’aquest silenci és que reprimir una revolta d’esclaus no aportava cap glòria política. Per als romans, que es consideraven per definició superiors a qualsevol altre poble, la idea d’atorgar mèrit a la derrota d’un esclau era gairebé ridícula. I Espàrtac, amb la seva revolta, trencava aquesta jerarquia moral que sostenia la República.

Howard Fast, però, decideix no centrar la novel·la en Espàrtac, sinó en els romans que celebren la fi de la revolta. Patricis, nou-rics, polítics i oportunistes es reuneixen mentre, a la via entre Càpua i Roma, els esclaus encara pengen crucificats. Fast posa el focus en la supèrbia romana, en la convicció que els esclaus existeixen per servir-los: cuiners, barbers, administratius… i, és clar, gladiadors que han d’entretenir-los matant-se entre ells amb les armes que ells decideixen.

Al rerefons, però, hi ha una idea poderosa: la revolta d’Espàrtac ha deixat una ferida moral en Roma. Encara mort, el seu nom pesa sobre els dos homes forts del moment, Cras i Grac, que competeixen per veure qui pot capitalitzar més glòria d’una victòria que, en realitat, els avergonyeix. Espàrtac esdevé un mirall incòmode que revela la vanitat i la fragilitat de la República.

La novel·la és llarga, però molt assequible, amb constants salts temporals i canvis de perspectiva que Fast resol amb habilitat. El ritme és fluid, gens confús, i contribueix a donar profunditat a un relat que combina història, moral i política.

Aquesta lectura l’incorporo com a “Clàssic de Literatura Universal” dins del Repte Reducte 2026.

Howard Fast, escriptor estatunidenc d’origen jueu, va començar a publicar amb només divuit anys. Espàrtac fou escrit a la presó, víctima de la caça de bruixes del maccarthisme. Vetada per la majoria d’editorials, Fast optà per autopublicar-la. La famosa pel·lícula de Stanley Kubrick es basa en aquesta obra.