La Asamblea de las Mujeres - Aristófanes

La darrera de les obres de teatre clàssica que em vaig proposar comentar des del passat mes de febrer. Coincidint amb la data del vuit de març (mig fora voler, per alineació astral, també mig a posta, aprofitant que la data s'anava apropant) suggereixo una obra reivindicativa sobretot pels temps en què es va inscriure on les dones d'Atenes prenen el poder sense utilitzar la força, utilitzant l'enginy i, també, aprofitant que ningú recomanava quelcom interessant ni trencador per canviar l'statu quo de la situació de desídia que vivia la ciutat des de feia molts d'anys.

Emprant la tàctica d'omplir en massa l'Assemblea, vestides amb la roba dels seus marits amb barbes postisses fan ús de la paraula i recomanen, ja que no hi ha manera de sortir de la crisi i de la falta d'idees per impulsar la ciutat, que es creï una Assemblea de Dones per mirar de tirar endavant. Lluny de cercar venjança vers la situació d'inferioritat enfront dels homes, les seves propostes pretenen eliminar deutes, furts, propietats i necessitats bàsiques i intrínseques del gènere humà. Però sense deixar el seu paper de dona (de llavors) on seran elles les responsables de preparar el menjar perquè ningú es pugui quedar sense (sempre a condició d'entregar les seves propietats a la comunitat comuna) i continuar amb els seus si de servitud vers els homes que tenen estigmatitzat des del naixement (Com ara arranjar roba).

Aquest "precomunisme" no és del tot benvingut pels ciutadans d'Atenes, que no volen desfer-se de les seves propietats materials (mobles, papirs...), immobiliàries i humanes (esclaus). Tot i que accepten que el que diu l'Assemblea s'ha de complir no volen ser els primers a desfer-se de les seves possessions, ja aniran fent quan vegin els altres. Encara que molts aniran acabant claudicant quan vegin que el repartiment gratuït de les necessitats essencials es van realitzant.

Es tracta d'una comèdia amb molta dosi d'ironia amb nombroses cites i bromes sobre personatges reals que va haver-hi a Atenes i van ser famosos pel seu aspecte corporal, els seus posicionaments misògins o per ser simplement farragosos, etc.

Traductor: Luis M. Macía Aparicio, professor emèrit de Filologia Greca de la Universidad Autónoma de Madrid. Col·labora amb altres traduccions d'Aristòfanes, del qual és molt estudiós, "Lisístrata", "Las nubes, "Las tesmoforias"; entre altres publicacions.

Aristòfanes comediògraf grec, va viure a Atenes durant la Guerra del Peloponès. Visqué l'esplendor i la caiguda de la seva ciutat. Altres obres que han sobreviscut: "Els acarnesos", "Les vespes", "Plutus"...