Electra, Ifigenia en Táuride & Las Troyanas - Eurípides

Tres obres de tragèdia d'Eurípides. Totes elles relacionades indirectament a la Guerra de Troia, però l'ordre de la publicació no segueix estrictament el cronològic segons l'escenari que es basen.

L'obra d'Electra no és exclusiva d'Eurípides dins del teatre clàssic grec, ja que dos autors més, Sòfocles (de la qual ja faig esment aquí) i Èsquil, també en van fer la versió. En aquesta es mostra l'ostracisme en la que es veu obligada a viure Electra per la traïció de la seva mare, Clitemnestra, que no només va matar son pare, Agamèmnon, just en tornar triomfant de Troia sinó que juntament amb Egist van sotmetre als seus propis fills a viure lluny seu sota amenaça de mort. Casada amb un home de baixa escala social, però que la respecta, és obligada a abandonar el luxe i riquesa però no l'angoixa de viure sota l'amenaça d'Egist i de no tornar a veure son germà, Orestes. Amb el qual somia que torna per alliberar-la i posar les coses com estaven a Micenes.

A Ifigenia en Táuride, es conta el destí diferent del de la història "oficial" d'Ifigènia, la qual just quan està a punt de ser sacrificada per son pare és bescanviada per Artemisa qui la porta a una illa on haurà de viure com a sacerdotessa, però també a actuar com a botxí dels arcadis (els seus comuns) que hi arriben tot i que es pensin que és terra d'acollida. Però veu com aquella vida a la qual ha estat condemnada pot canviar quan apareixen dos arcadis que li porten notícies del que havia sigut casa seva. Llavors haurà de triar en quin bàndol ha de continuar, fet que haurà d'enfrontar-se amb els diferents déus i trobar noves aliances.

A la tragèdia de Las Troyanas es narra la desesperació i incertesa de les dones i filles dels més alts representants de Troia una vegada ha acabat la guerra i la seva ciutat es troba encara sota el foc que la destrueix. Veuran com els líders grecs se les rifen i les portaran a compartir la vida amb aquells que els hi han robat tot: posició social, llibertat, marit i fills. Es viuran moments de desesperació però també enfrontament entre elles.

Lectures tràgiques que també fan pensar que tampoc s'allunyen gaire de la realitat. A l'última es viuen enfrontament entre persones que estan patint les mateixes penúries, però que es llencen les culpes les unes a les altres. Ifigènia, en canvi, passa de la total injustícia: restar a un captiveri involuntari per mor d'un sacrifici al qual ha assistit enganyada totalment per son pare, a un moment en què podrà exercir lliurement el seu destí tot i que s'hagi d'enfrontar als mateixos déus. A Electra, el meu cap no sap encara triar amb quina de les reaccions triar com la més assenyada..., són totes cruels, malèfiques i inhumanes.

Eurípides, un dels grans poetes tràgics de la Grècia clàssica, va escriure també Io, Helena i Les Bacants; entre les més destacades.