Aquesta lectura s'incorpora dins del Repte Reducte 2023 a la categoria "Clàssic de la Literatura Universal". He fet aquesta tria per dues raons. Una, perquè tres poetes coetanis (o quasi, el propi Sòfocles, Èsquil i Eurípides) van escriure sobre aquest fet, la venjança d'Electra (cadascú amb la seva versió particular); i Dos, perquè va significar la victòria d'un jove Sòfocles a les Dionísies Urbanes que se celebraven cada any a Atenes va tenir un gran impacte a la seva època.

Si bé com he comentat abans, a l'època de Sòfocles es van escriure tres obres sobre Electra i la seva venjança vers sa mare, Clitemnestra, i el seu amant, Egist, per l'assassinat de son pare, Agamèmnon, el rei líder de l'expedició que va participar en la Guerra de Troia. S'ha de tenir en compte que posant-nos a la pell i en escena de l'època, escriure sobre mites i divinitats s'havia de fer des del respecte i sense sortir-se del relat oficiós dels fets que es tenien, ja que parteixen d'una creença popular i van ser narrats a posteriori. Molt a posteriori, segles després que succeeixin.
Sòfocles presenta una Electra decidida en la venjança que no dubte en mostrar el seu odi i contra Clitemnestra i Egist davant la Cort. Però que alhora es mostra desesperada perquè el seu braç executor, Orestes, a qui va salvar la vida fent-lo exiliar quan era petit i també preparar per a aquest fi, no arriba i la seva esperança es va consumint i el seu desànim, augmentant.
Es calcula que van ser unes cent vint obres les que va escriure Sòfocles al llarg de la seva vida. Encara que només se'n conserven set íntegrament. Entre les quals hi ha "Èdip Rei", "Antígona" o "Èdip a Colonos", serveixen d'exemple.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada