César Imperial - Rex Warner

Per combatre l'insomni, Juli Cèsar fa un repàs dels darrers anys de la seva vida. Des de l'arribada a Gàl·lia fins al dia que ens transporta, la vigília dels Idus de març. Ens narra el seu ascens militar (com es va anar guanyant la confiança de l'exèrcit fins a imposar-se a totes, o gairebé totes, les tribus gal·les) i econòmic (aquest ascens militar també esdevingué econòmic, podent resoldre els seus deutes històrics fins convertint-se en multimilionari), però també el seu enfrontament enfront de la facció més distant i ultraconservadora del Senat (com es va deteriorant la seva relació amb Pompeu).

L'autor ens presenta el relat en primera persona, amb el típic toc esbiaixat que sempre succeeix quan és un mateix qui relata la seva pròpia vida. On dona èmfasis als seus encerts, destacant la seva humanitat, enfront moltes situacions: impedint que l'exèrcit arrasi ciutats assetjades; clemència, front l'enèmic derrotat... També amb molt tocs propagandístics: "ell no volia baralla, però el van provocar" o "Tot i això, sempre vaig posar sobre la taula la meva aposta per la pau", etc. Encara que suposo que tots els conqueridors i líders històrics han de tenir aquest punt megalòman i pensar-se sempre està per damunt dels seus comuns de l'època que li ha tocat viure.

Si bé la distribució i temps del llibre són clars i ordenats; el volum del llibre no dona per recrear-se en segons quines batalles o setges que han fet famós Juli Cèsar. Així i tot, es nota que és un relat molt treballat i acurat.

Rex Warner, escriptor britànic que fou director del Museu Britànic a Atenes i després establert als Estats Units. La seva obra es diferencia en tres etapes: la primera, més breu, dedicada a la poesia. La segona, novel·lista sobre temes de consciència social i inquietuds sobre l'home de l'època. I una tercera, on fa un gir a la novel·la històrica amb títols com "El joven César", "Pericles el ateniense" i "Los conversos".